INMERSIÓ VS SUBMERSIÓ

La immersió lingüística , és un mètode d'ensenyament d'una segona llengua (L2) utilitzant com a llengua vehicular a l'aula aquesta segona llengua dels alumnes (L2). Mitjançant aquest mètode, els alumnes a l'escola estudien qualsevol assignatura, com a matemàtiques, ciències, plàstica en la L2.

OBJECTIU: 

L'objectiu principal d'aquest mètode és fomentar el bilingüisme, en altres paraules, el desenvolupament de la competència comunicativa dels alumnes o el domini de la llengua en la seva L2, a més de la seva primera o llengua materna (L1). Altres objectius implícits del mètode d'aprenentatge estan relacionats amb els alumnes es beneficiïn dels avantatges cognitius del bilingüisme.

El mètode oposat a la immersió linguística és la submersión linguística que recorre a «programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant» i que el seu objectiu és «l'assimilació d'una hora lluny majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura».

Bel, Germà (2013). Anatomía de un desencuentro. La Cataluña que es y la España que no pudo ser. Barcelona: Destino. p. 135. ISBN 978-84-233-4727-8.

Aquest autor va disenyar un recuadre on va exposar les principals diferències entre aquests dos conceptes:

Mètode inmersió:
Programa d'ensenyament d'una segona llengua en el qual alguna de les matèries del currículum, o totes, s'estudia en una llengua que no és la llengua primera de l'estudiant.
Objectiu:
Que els alumnes siguen competents en ambdues llengües, és a dir, siguin bilingües. Per això, els estudiants reben formació específica en la seva llengua primera.
Condició per a l'èxit:
Fomentar actituds de respecte cap a ambdues llengües 

Mètode submersió:
Programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant.
Objectiu:
L'assimilació a la llengua majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura.
Condició per a l'èxit:
No precisa el respecte cap a una altra llengua que no sigui vehicular, doncs de fet no reconeix una altra llengua del estudiant

MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE

Teoria: 

Model compensatori:

Destinatari: usuaris d'una L1 minoritària

Objectius: Que la llengua dominant esdevinga, com més prompte millor, l’única llengua vehicular de l’ensenyament i que quede finalment, la llengua subordinada, com a simple matèria d’estudi o que desaparega totalment.

Organització: La llengua materna s'estudia en els nivells inicials, però després deiza d'utilitzar-se com a llengua d'instrucció. La L1 és sada per ajudar l'alumnat a conéixer la L2, més que no per a ensenyar continguts. Quan l'aprenent és competent en la L2, abandona el model i s'integra dins els programes regulars en L2. 

Model de manteniment:

Llengua materna dels alumnes: llengua minoritària

Lengua d'ensenyament: Bilingüe amb pes de la L1

Destinatari: Usuaris d'una L1 minoritària. 

Objectius: Que la llengua minoritzada siga estudiada com a matèria utilitzada com a llengua vehicular de l’ensenyament només per l’alumnat que la té com a llengua materna, però no pels usuaris de la llengua dominant.

Organització: Els aprenents solen començar l'ensenyament utilutzant la L1 com a vehicle d'instrucció i a poc a poc van incorporant la L2 en l'ensenyament de continguts escolars. El currículum s'imparteix en ambdós llengües.

Model d'enriquiment:

Destinatari: Usuaris de les dues llengües en contacte.

Objectius: Que les dues llengües en contacte siguen estudiades com a matèria i utilitzades com a llengües vehiculars de l’ensenyament pels dos col·lectius de parlants: els de la llengua minoritzada i els de la llengua dominant.

Organització: Les dues llengües són vehicle d'instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.

Model de recuperació plena:

Destinatari: Parlants de les dos comunitats lingüístiques.

Objectiu: Invertir la situació de la llengua minoritària.

Organització: La L1 minoritària és l'única llengua vehicular a l'àmbit educatiu, mentre que la L2 esdevé una mera matèria d'estudi.