MODELS D'EDUCACIÓ BILINGÜE

Teoria: 

Model compensatori:

Destinatari: usuaris d'una L1 minoritària

Objectius: Que la llengua dominant esdevinga, com més prompte millor, l’única llengua vehicular de l’ensenyament i que quede finalment, la llengua subordinada, com a simple matèria d’estudi o que desaparega totalment.

Organització: La llengua materna s'estudia en els nivells inicials, però després deiza d'utilitzar-se com a llengua d'instrucció. La L1 és sada per ajudar l'alumnat a conéixer la L2, més que no per a ensenyar continguts. Quan l'aprenent és competent en la L2, abandona el model i s'integra dins els programes regulars en L2. 

Model de manteniment:

Llengua materna dels alumnes: llengua minoritària

Lengua d'ensenyament: Bilingüe amb pes de la L1

Destinatari: Usuaris d'una L1 minoritària. 

Objectius: Que la llengua minoritzada siga estudiada com a matèria utilitzada com a llengua vehicular de l’ensenyament només per l’alumnat que la té com a llengua materna, però no pels usuaris de la llengua dominant.

Organització: Els aprenents solen començar l'ensenyament utilutzant la L1 com a vehicle d'instrucció i a poc a poc van incorporant la L2 en l'ensenyament de continguts escolars. El currículum s'imparteix en ambdós llengües.

Model d'enriquiment:

Destinatari: Usuaris de les dues llengües en contacte.

Objectius: Que les dues llengües en contacte siguen estudiades com a matèria i utilitzades com a llengües vehiculars de l’ensenyament pels dos col·lectius de parlants: els de la llengua minoritzada i els de la llengua dominant.

Organització: Les dues llengües són vehicle d'instrucció i hom mira de fer-ne una distribució equitativa al llarg de les diferents etapes educatives.

Model de recuperació plena:

Destinatari: Parlants de les dos comunitats lingüístiques.

Objectiu: Invertir la situació de la llengua minoritària.

Organització: La L1 minoritària és l'única llengua vehicular a l'àmbit educatiu, mentre que la L2 esdevé una mera matèria d'estudi.