Bon dia per la vesprada, uns díes darrere, estava mirant el facebook i molts dels meus amics valencianoparlants van compartir un enllaç anomenat El "curioso" castellano de los valencianos.
He volgut compartir algunes de les paraules escrites en aquest article on es parla d'aquelles expressions que fan que els valencianoparlants es distingam dels castellanoparlants.
Vaig passar una bona estona rientme ja que en moltes d'aquestes hem vaig sentir molt identificada i és que els valencians tenim algo que ens fa que sigam únics.
Les més habituals i que més m'agraden:
Che, Nano, Tete
Anomenar a un amic "nano" és molt de la capital del Turia, el"tet/teta" és més per a familiars encara que desgraciadament ara, aquesta paraula se asocia al penós reality de Gandia Shore on uns ninis convivien i passaven els díes eixint de festa. I el "che" és el meu favorit, sempre es diu sense adonar-.te però sempre te cabuda en qualsevol context.
Mone, Collons, Au
Quí va a dir “Oye es hora de irnos, o vámonos” si pot dir “Mone“? Quí dirà “Vaya usted con Dios, o hasta la vista” si pot dir “Au“? i Què millor que un bon “Collons!” per expressar sorpresa, o quan se està enfadat , enveja, o alegria.
Mocho
Nosaltres freguem amb el mocho i la resta del món amb la fregona.
Desastrar y empastrar
Uns preciosos verbs inventats (en castellano) que sols pot dir un valencià. I com ho desastrem tot al final fem un empastre, i algún valencià pronunciarà això de Què burrada! Apunteu-vos “burrada, desastrar i empastre” s' han de sustituir per “barbaridad, desordenar y estropicio” si no volem que sapiguen que sóm valencians.
Choparse
Tots s'hem chopat a l'estiu amb la mànega o amb poals d'aigua bueno no tots, sols tots els valencians! ja que resulta que choparse o chopar no existeix en castellà. Encara i així mola i molt choparse en la font del teu poble quant està en festes.
Açí tot està de categoria, de quina? pues de alguna categoria que pot anar desde internacional a especial, però tot categoritzat per favor.
Olivas
Ves a Granada i demana unes olives:
-¿Olivas?
-Sí, eso que tienes ahí
-Eso són aceitunas!
I per últim...
Ajoaceite
Nosaltres diem "allioli", és el nostre invent de gastronomia ja que s'anomana "alioli", però com nosaltres sóm tan fins fem la traducció literal "ajoaceite" deixant entreveure allò que sóm, valencians!
Espere que us haja agradat!
Un salut!
Dissabte, 9 de Maig de 2015
"Pescadilla que se muerde la cola"
Avuí al blog vuic parlar d'una notícia que a mí, personalment em va sorprendre, a aquesta, es dona la possibilitat als centres de què l'assignatura de cultura valenciana, es puga imaprtir en castellà, sí, cultura valenciana i sí, castellà. La notícia és la següent:
Fabra permet que l'assignatura Cultura Valenciana s'estudiï en castellà
La Generalitat Valenciana utilitza la LOMCE per a reduir les hores lectives de valencià entre els alumnes de línia castellana
Xavier Borràs Pla , València | Actualitzat el 17/06/2014 a les 20:00h
Cultura Valenciana -la nova assignatura que, a partir de l'any que ve, ensenyarà els alumnes valencians l'origen i elaboració de la paella i l'orxata, les regles del truc o la història dels bous al carrer- es podrà estudiar en castellà. La Conselleria d'Educació donarà, en aplicació de la Llei Wert, llibertat a cada centre per a triar la llengua en què s'imparteix la nova disciplina acadèmica. És cert que el departament dirigit per María José Catalá especifica que la nova assignatura s'impartirà “preferentment” en valencià, però en cap moment es parla d'obligatorietat. No és difícil imaginar la fórmula que triaran els centres públics de línia castellana o els concertats, el 95% dels quals eduquen en llengua cervantina.
Per a mí, no te trellat que una assignatura que el que pretén és ensenyar als nostres menuts, tota la cultura de la Comunitat Valenciana, s'impartisca en castellà, i és que oferint l'opció de poder elegir en quin idioma impartir l'assignatura, la majoria de centres van a triar el castellà, però, què sentit te açò si el valencià també forma part de la nostra cultura? de la nostra senya de identitat!
Durant les meues practiques al centre escolar, vaig poder assitir a algunes de les hores dedicades a aquesta assignatura on la mestra que la impartia, encara no tenia el material en què tenia que explicar els continguts, estic parlant de Decembre, Gener, i l'únic material que conselleria els havia donat era un cd per projectar, ni el sxiquets i xiquetes tenien recursos a banda del cd.
Recorde que la mestra em deia " com van a prendre en serio els xiquets/etes de què aquesta assignatura es important perquè és el que ens identifica si ni els que manen ens donen el suport necessari i damunt ofereixen la possibilitat de donar l'assignatura en castellà?"
I és que per a mí, te tota la raó del món, com a futurs docents em de lluitar perquè aquesta llengua no desaparega perquè si seguim així... És una llengua en perill d'extinció.
Divendres, 8 de Maig de 2015
Denuncian que Turismo ignora el valenciano en la ruta de El Palmeral
El Tempir reclama que el Ayuntamiento cumpla la normativa lingüística, también en la ruta de palmeras singulares
E. G. BROTONS 24.05.2015 | 02:15
L'Associació Cívica per la Llengua a Elx El Tempir denuncia que l'Ajuntament torna a ignorar per complet el valencià en els seus rètols, incomplint la normativa lingüística. La Regidoria de Turisme ha instal·lat indicacions de la primera sendera PR del terme municipal, que recorre El Palmerar Històric (PR-CV 439) i ho ha fet excloent el valencià en alguns cartells, per la qual cosa critiquen que «els usuaris s'hauran de guiar exclusivament en castellà per recórrer els horts de palmeres tradicionals i per visitar edificis emblemàtics del patrimoni històric il·licità». No és l'únic cas, asseguren, ja que la nova ruta de les palmeres singulars de la ciutat tampoc està senyalitzada en valencià: Les llegendes explicatives sobre la particularitat de cada palmera, lamenten, estan en castellà i en anglès.
Pel Tempir es tracta d'una «nova agressió lingüística als drets dels valencianohablantes, promoguda des de la regidoria més impermeable a l'ús de la llengua pròpia», malgrat la normativa de cooficialitat lingüística. L'associació entén que es tracta d'un nou exemple de tracte no equitatiu entre el valencià i castellà que es ve donant sistemàticament i que incompleix el Reglament de Normalització Lingüística per al Municipi d'Elx,que estableix que «els rètols, cartells i indicacions» de dependències municipals i els rètols de la via pública destinats a donar informació a transeünts han d'estar redactats en valencià. Per tant, El Tempir denuncia que l'Ajuntament no compleix la seva obligació de fomentar l'ús del valencià, de garantir els drets lingüístics dels valencianohablantes, i que per tant els tracta com a ciutadans de segona.
Per això, anuncia que emprendrà accions per corregir-ho, com ja ha fet en ocasions anteriors, exigint que se substitueixin els rètols. La despesa que comporta retolar dues vegades, critiquen, és una forma de malgastar els diners públics, ja que l'Ajuntament ignora sistemàticament la seva obligació de retolar en valencià, alguna cosa que a petició del Tempir li ha recordat el Síndic de Greuges en diverses ocasions.
Pel Tempir es tracta d'una «nova agressió lingüística als drets dels valencianohablantes, promoguda des de la regidoria més impermeable a l'ús de la llengua pròpia», malgrat la normativa de cooficialitat lingüística. L'associació entén que es tracta d'un nou exemple de tracte no equitatiu entre el valencià i castellà que es ve donant sistemàticament i que incompleix el Reglament de Normalització Lingüística per al Municipi d'Elx,que estableix que «els rètols, cartells i indicacions» de dependències municipals i els rètols de la via pública destinats a donar informació a transeünts han d'estar redactats en valencià. Per tant, El Tempir denuncia que l'Ajuntament no compleix la seva obligació de fomentar l'ús del valencià, de garantir els drets lingüístics dels valencianohablantes, i que per tant els tracta com a ciutadans de segona.
Per això, anuncia que emprendrà accions per corregir-ho, com ja ha fet en ocasions anteriors, exigint que se substitueixin els rètols. La despesa que comporta retolar dues vegades, critiquen, és una forma de malgastar els diners públics, ja que l'Ajuntament ignora sistemàticament la seva obligació de retolar en valencià, alguna cosa que a petició del Tempir li ha recordat el Síndic de Greuges en diverses ocasions.
Davant d'aquesta notícia allò que sent és pena ja que per desgràcia no aconseguisc comprendre perquè a la Comunitat Valenciana (Castelló, València i Alacant), continuen habent llocs turístics o no turístics on els ròtuls o cartells no estan en en valencià.
Davant açò, enveje als catalans, per què? Doncs perquè inclós els menús als bars i restaurants estan en català. Està clar que sóm destí turístic però, què costa posar un ròtul en dos idiomes? Així, allò que provoquem, és la pèrdua de la nostra cultura i de la nostra idèntitat. O és que algú de vosaltres va a Itàlia de viatge i els cartells sols estan en anglès perquè siguen compresos per tots?
Nosaltres sóm valencians i a València es parla valencià, allò que se està fent al Parmeral és negar la seua idèntitat i el dret que tenen els habitants valencianoparlants. Si algú de vosaltres compren alguna cosa, que vinga i m'ho diga.
LEVANTE-EMV GANDIA Les universitats públiques de Gandia, al costat de l'ajuntament, promouen tres projeccions de cinema en valencià, els dimarts a les 20 hores en el Teatre Serrano. La iniciativa, duta a terme des de 2006, té l'objectiu de col·laborar en la promoció del valencià amb la projecció de pel·lícules d'estrena recent, destinades a un públic adult i juvenil.
Per un preu de 3 euros per al públic en general, i entrada gratuïta per a estudiants, el públic podrà gaudir de tres pel·lícules europees que han estat nominades a premis en diversos festivals cinematogràfics.
«*Rastres de Sàndal», «L'avi de 100 anys que és va escapar per la finestra» i «Jimmy's *Hall»,són les tres pel·lícules triades per ser projectades en el Teatre Serrano, els dimarts 26 de maig, 9 de juny i 16 de juny, respectivament.
La pel·lícula que es projecta a les 20 hores d'avui va ser nominada als Goya i explica la història d'una jove índia que busca la la seva germana. La segona és una famosa adaptació d'una novel·la que també va tenir nominacions als Premis Goya, als Premis del cinema europeu, i els Premis Guldbagge i el tercer compte la vida d'un deportat polític irlandès i va ser projectada en el Festival de Cannes.
El cine en valenciano vuelve al Teatro Serrano de Gandia
LEVANTE-EMV GANDIA Les universitats públiques de Gandia, al costat de l'ajuntament, promouen tres projeccions de cinema en valencià, els dimarts a les 20 hores en el Teatre Serrano. La iniciativa, duta a terme des de 2006, té l'objectiu de col·laborar en la promoció del valencià amb la projecció de pel·lícules d'estrena recent, destinades a un públic adult i juvenil.
Per un preu de 3 euros per al públic en general, i entrada gratuïta per a estudiants, el públic podrà gaudir de tres pel·lícules europees que han estat nominades a premis en diversos festivals cinematogràfics.
«*Rastres de Sàndal», «L'avi de 100 anys que és va escapar per la finestra» i «Jimmy's *Hall»,són les tres pel·lícules triades per ser projectades en el Teatre Serrano, els dimarts 26 de maig, 9 de juny i 16 de juny, respectivament.
La pel·lícula que es projecta a les 20 hores d'avui va ser nominada als Goya i explica la història d'una jove índia que busca la la seva germana. La segona és una famosa adaptació d'una novel·la que també va tenir nominacions als Premis Goya, als Premis del cinema europeu, i els Premis Guldbagge i el tercer compte la vida d'un deportat polític irlandès i va ser projectada en el Festival de Cannes.
Bona iniciativa que es podria dur a terme en diferents pobles a més de promocionar el cine d'estiu , on tot el món ix al carrer amb el sopar " de sobaquillo", disfruta d'una entrada més econòmica a més de trobar-se agust amb el clima de l'estiu i la frescor que fa a la nit. Fomentar les pel·licules en valencià és una bona iniciativa per tal d'animar a tots a veure altre tipus de pelis que no siguen les típiques que s'anuncien a la televisió.
---
---
El catalán en las islas sigue ´una dinámica positiva pero con claroscuros´
Investigadores lamentan el "Dragon Khan" de cambios legislativos Cuatro de cada diez catalanoparlantes han aprendido en la escuela
L'estat de salut de la llengua catalana a Balears tira diversos indicadors positius, encara que també té els seus "claroscuros", per la qual cosa seria necessari "un gran consens social i político" per a aconseguir la normalització real. Així ho creu Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat, una xarxa de grups d'investigació dependent de l'Institut d'Estudis Catalans, qui va presentar ahir el seu sèptim informe anual sobre la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta una llengua que entenen 12,9 milions persones de les 13,6 que habiten en estos territori. Pradilla va indicar que mentres el català a Catalunya i Andorra "tiene expectatives de normalidad" ja que "se ha assumit el multilingüisme donant prioritat a la llengua catalana"; a Balears, el català té indicadors "positivos, però amb certes cautelas". Entre eixos clarobscurs, el coordinador de l'informe va assenyalar l'ús que es faça de llengua i com afecta en eixe sentit el "Dragon Kahn" o muntanya russa de canvis continus en què viu el català els últims anys degut a les accions legislatives introduïts per l'arribada del PP al Govern: "Una ofensiva sense precedentes". Va parlar de la supressió del requisit de conéixer el català per a treballar en l'Administració pública, així com de l'intent de model d'ensenyança plurilingüe en què el català perdia el seu paper central a l'equipar-se el tractament de les tres llengües quan "cada una necessita el seu receta" i en el cas concret del català necessita "un tracte especial, un refuerzo" al considerar que existixen encara "trazas de minorización" ja que "la realitat sociolingüística continua privilegiant al castellanoparlante.
En este sentit, Joan Melià, coordinador del Grup de ReProp Sociolingüística de la Universitat dels Illes Balears va demostrar amb dades l'important paper de l'escola com a element clau perquè un percentatge cada vegada major de població siga competent en llengua catalana. Així, Melià va desvelar que si fa 25 anys que en l'arxipèleg 440.000 persones es reconeixien com catalanoparlantes, en 2011 la xifra arribava als 617.000 i d'eixos el 40% havia aprés la llengua gràcies a l'escola mentres un 60% tenia el català com a primera llengua, apresa en l'àmbit familiar. En 1986 en canvi a penes un 8% dels catalanoparlantes havien aprés la llengua en el col·legi: "La ensenyança és un vèrtex fundamental", van concloure els investigadors. Melià va precisar que és difícil quantificar els efectes del TIL, però que confien en "el mal menor: que no s'haja avançat en la normalización". L'investigador de la UIB va valorar que "el daño" d'aquest projecte haguera sigut pitjor fa 20 anys, ja que ara "la societat té experiència i sap que els xiquets aprenen català si té un pes considerable en el sistema i que no perden el castellano". Va considerar que una vegada que s'ha demostrat que "la escola ha triunfado" en este sentit, serà "el funcionament de la societat el que farà que els nous catalanoparlantes ho usen o prescindisquen d'él". El director de la Xarxa Cruscat va rebutjar el terme "lengua minoritaria" per a referir-se al català i va recordar que de les 6.000 llengües que es parlen en el món, la catalana està "en el top 100" al tindre més de 10 milions de parlants. Per això, va indicar que el català es tracta de "una lengua mediana" que té "cierto poder d'atracción".
---
Una alumna china, premio de literatura en valenciano
«Adelaine, em perdonaràs algun dia?», de Eva Dong, obtiene el segundo puesto del concurso Contarella
Organitzat per la Regidoria de Cultura per promocionar el valencià en l'àmbit educatiu, el Premi Contarella explica aquest any entre els seus guanyadors a Eva Dong, una estudiant xinesa de primer curs de Secundària de l'Institut Cavanilles, que ha emocionat als seus professors amb la lectura de Adelaine, em perdonaràs algun dia?».
«La biliotecaria va confessar haver plorat en acabar-la», explica el professor Vicent Casanova, que ha organitzat la presentació d'Eva al concurs a través de Pla Lector del centre educatiu en el qual conviuen més de 40 nacionalitats diferents entre els seus alumnes.
Ahir, l'alcalde i regidor de Cultura, Miguel Valor, va lliurar els premis de la XIX edició del concurs municipal de narrativa en Valencià en el marc de la Casa de la Música de les Cigarreras. Al costat del Cavanilles s'han presentat els col·legis Benalúa, Pedro Herrero, Enric Valor, L'Annexa i l'IES Cap de l'Horta. Els millors escriptors i dibuixants joves, al costat d'Eva Dong, són: Sofia Romero, Col·lectiu 4 Anys, Ramón Sempere Vilanova, Jordi Montesinos Enguídanos, Gloria Morcillo Clement, Aimara Kiny Pesquera, Sofia Ciutat Fernández i Celia Carretero García.
Dong, nascuda a Alacant però de família xinesa, s'ha integrat perfectament en la nostra cultura sense abandonar la seva, fins al punt de narrar en valencià l'emotiva història de dues òrfenes.
«Hi ha professionals de l'ensenyament que pensem que la innovació del treball docent pansa per activitats que motivin a l'alumnat des de diferents àmbits, per a la millor competència de l'estudiant, i aquest premi ho és també al treball, un més dels quals es fan des de l'educació plurilingüe en anglès, valencià i italià», apunta el professor.
Eva, com diu Vicent Casanova, «és una nena de 12 anys, magnífica lectora, que vol ser escriptora». I el primer pas, sens dubte, ho ha donat ja amb èxit.
«La biliotecaria va confessar haver plorat en acabar-la», explica el professor Vicent Casanova, que ha organitzat la presentació d'Eva al concurs a través de Pla Lector del centre educatiu en el qual conviuen més de 40 nacionalitats diferents entre els seus alumnes.
Ahir, l'alcalde i regidor de Cultura, Miguel Valor, va lliurar els premis de la XIX edició del concurs municipal de narrativa en Valencià en el marc de la Casa de la Música de les Cigarreras. Al costat del Cavanilles s'han presentat els col·legis Benalúa, Pedro Herrero, Enric Valor, L'Annexa i l'IES Cap de l'Horta. Els millors escriptors i dibuixants joves, al costat d'Eva Dong, són: Sofia Romero, Col·lectiu 4 Anys, Ramón Sempere Vilanova, Jordi Montesinos Enguídanos, Gloria Morcillo Clement, Aimara Kiny Pesquera, Sofia Ciutat Fernández i Celia Carretero García.
Dong, nascuda a Alacant però de família xinesa, s'ha integrat perfectament en la nostra cultura sense abandonar la seva, fins al punt de narrar en valencià l'emotiva història de dues òrfenes.
«Hi ha professionals de l'ensenyament que pensem que la innovació del treball docent pansa per activitats que motivin a l'alumnat des de diferents àmbits, per a la millor competència de l'estudiant, i aquest premi ho és també al treball, un més dels quals es fan des de l'educació plurilingüe en anglès, valencià i italià», apunta el professor.
Eva, com diu Vicent Casanova, «és una nena de 12 anys, magnífica lectora, que vol ser escriptora». I el primer pas, sens dubte, ho ha donat ja amb èxit.
Gran exemple on es mostra que tothom pot arribar a parlar dues llegües sin menysprear la minoritària.
(Crec que el títol de la història té una errada "em" és "hem" amb h, però no estic segura)
Encara i així, allò que ha fet aquesta xiqueta demostra molt d'ella i és que tot el món pot ser valencià, encara que el seu origen no estiguen precisament a la Comunitat Valenciana. Enhorabona Eva Dong, ets molt valenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario