La substitució lingüística

Existeix un conficte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics  competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d’ús.

Es tracta per tant d’una situació dinàmica i inestable.

Sorgeix quan una llengua forastera (o dominant o expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra propia d’un territori (llengua dominada, recessiva o minoritzada)

Una vegada que una comunitat ling. Entra en una situació de conflicte ling, el procés iniciar es dirigeix cap a la substitució o extinció de la llengua recessiva.

El desenllaç és la desaparició de la llengua pròpia i la seua substitució per la forastera (substitució ling) o bé el procés contrari: la normalització. Allò més  normal será substitució ling. que es desenvolupa en un procés amb diverses etapes:

ETAPA INICIAL: una llengua d’una altra comunitat ling. entra a ocupar certs àmbits d’ús de la llengua que estaba exercint totes les funcions ling. de la comunitat.

Les raons són sempre extralingüístiques (hegemonia, poder polític, annexió territorial, primàcia econòmica…)

1ª. Procés de bilingüització: és l’etapa més llarga.

Les clases altes, les ciutats més poblades, els joves… són els primers a adoptar la segona llengua. Aquesta comença a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua propia.

2ª. Procés de monolingüització en la llengua dominant.

A poc a poc es va abandonant la llengua dominada (llengua B) i és suplantada per la llengua A (dominadora).

Aquesta fase és molt rápida, atès que tota la societat coneix ja la llengua A.

Es presenten diversos problemes:

Autoodi

Els que s’han passat a l’altra llengua reneguen del seu origen ling. del qual volen distanciar-se menyspreant-lo.

Mitificació del bilingüisme

Es generalitza la falsa creença en la compatibilitat jerárquica de les dues llengües. En realitat la llengua dominada va reduint els seus àmbits d’ús i la dominant els amplia.

Creació dels prejudicis lingüístics

Són prejudicis socials sense cap base científica manifestats cobtra una llengua: llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de cultura i primitives, superiors i inferiors…

En cap cas es parteix d’apreciacions objectives, més aviat al contrari, de punts de vista subjectius i amb la intenció de menysprear allò diferent.

Condicionen la predisposició a utilizar o aprendre una llengua.

            Bilingüisme unidireccional

La llengua dominant ha esdevingut llengua necessària i suficient. Els parlants de la llengua dominada es veuen necessitats a aprendre la llengua dominant, la bilingüització els és imposada. Els parlants de la llengua dominant, en canvi, no tenen cap necessitat d’aprendre la llengua dominada ja que poden viure perfectament en la societat sense usar-la. Hi ha parlants monolingües en la llengua A però només n’hi ha de bilingües en llengua B.

Per últim, quan el procés s’ha completat, tenim l’abandó absolut de la llengua dominada i l’ús exclusiu de la llengua nova.

Un fenomen paral·lel a la substitució ling, és el de la interposició o mediatització. Es produeix quan la llengua dominant (A) interfereix les relacions entre la comunitat ling minoritzada i la resta del món. Llavors parlem de cultures satel·lit: els parlants empren la llengua dominant per traduir una tercera llengua.

L´únic fre a la substitució lingüística seria la normalització.