Què és la disglòssia?

Avuí vaig a explicar què és la disglòssia a modo de resumen per al pròxim exàmen.

Aquest concepte de Ferguson (1959), parteix de l’estudi d’una situació en què coexisteixen dues varietats d’una mateixa llengua (varietat alta: A i varietat baixa :B) i ho fa partint de l’anàlisi de casos com el de l’àrab i el del grec, llengües que, com és sabut, han posseït o posseeixen encara una varietat literaria de la llengua, ,molt allunyada de la varietat oral.

Pel que fa a d’altres designacions de disglòssia, cal recordar que Fishman (1971) planteja aquesta designació per a unes altres realitats de coexistencia de llengües diferents en un mateix territori (no sols en casos de varietats d’una mateixa llengua)

Disglòssia seria segons Fishman aquella situació en què una llengua (A) ocupa els àmbits i l’altra (B), els àmbits informals.

Seguint aquesta definició s'ha descrit sovint l’evolució sociolingüística del català segons l’evolució cronològica del conegut esquema: aquest esquema és aplicable a les relacions del català amb altres llengües al llarg de la historia com l’occità, el francés, l’arab…

Mitjançant aquesta concepció de la disglòssia Fishman descriu diferents situacions possibles tenint en compte alhora l’ocupació dels àmbits d’ús i la competencia individual dels parlants envers les dues llengües coexistents; i així descriu les quatre situacions següents:

1)      Situació de disglòsia i bilingüisme

“aquelles societats els quals els membres de la qual són capaços d’expressar-se en dues llengües que realitzen funcions distintes.

2)      Situació de disglòssia sense bilingüisme

“és el cas d’aquelles societats obn l’elit dirigent instrodueix una llengua com a distintiu de clase”

3)      Situació de bilingüisme sense disglòssia

“aprenen un segon idioma per propia voluntat”

4)      Situació sense disglòssia i sense bilingüisme

“situació de comunitats monolingües: portuguesos”

En el nostre context de territoris de parla catalana, va ser Rafael L, Ninyoles qui va introduir el concepte de disglòssia (en el sentit de disglòssia externa).

Des de llavors es va deixar de considerar com a bilingüe la comunitat lingüística catalana i es va passar a identificar com a disglòssia. El català ha estat durant el segle XX en una situació disglòssica, però avui no.  És llengua oficial.

1r. La diglòssia estableix una estricta diferenciació entre les varietats de les llengües (A per als registres formals i B per als informals) però en la nostra comunitat lingüística observem que la llengua A (el castellà) també ha passat a usar-se àmpliament en els contextos informals.

2n. La D es manifesta com una situació estable i entre nosaltres la situació és inestable i tendent a la subsititució lingüística.

3r. Molts consideraren que l’arrel del probpema es trobava en la falta de prestigi. Però si s’observa la situació de llengües prestigioses, com el castellà a Puerto Rico, s’arriba a la conclusió que tampoc és correcte aquest plantejament.