Normalització i Normativització

La normalització es basaria en:

-Voluntat política:

Els governannts veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural qie és una llengua. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els aprlants han de ser lleials a la llengua.

Normativització:

És molt important que els filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica, un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc.

Així la llengua en qüestió podrà difondre’s als àmbits d’ús cultes: l’educació, la literatura, i la cultura en general.

Estandardització:

El registre estàndard fa possible la difusió de la llengua, supera les diferències dialectals, i tots els parlants s’hi veuen identificats.

Política lingüística:

Un procés de normalització necessita una política ling.

El govern crearà una direcció general de política ling, que faça una planificació ling. i la porte a cap.

Normativització:

Al primer terç del segle XX, es combinen un seguir de factors polítics, socials i culturals que afavoreixen la culminació del procés de normativització, procés que en altres llengües s’havia produït als segles XVII i el XVIII:

1.      La llengua catalana ja presenta una tradició literaria amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d’estudis ling. fruit de les polèmiques ortogràfiques del segle XIX.

2.      El Noucentisme busca una normalitat ling. per a la qual necessita una normativització ortogràfica, gramatical i lèxica.

3.      El suport polític i de l’Institut d’Estudis Catalans van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per tal de codificar i normativitzar el català.

La tasca normativitzadora de Pompeu Fabra hagué d’oposar-se a l’anarquia ortográfica que dominava a les darreries del segle XIX i principis del XX.

Aquestes persones van redactar: normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918), les converses filològiques (1919-28), el diccionari general (1932). Amb l’obra de Fabra el català es va dotar d’una normativa unificada.

Les  normes ortogràfiques basades en fonèticodialectals i etimològics,  la morfologia i el lèxic i el diccionari general de la llengua catalana que depurava el vocabulari castellanitzat. Finalitzava el procés de normativització.

Els requisits per iniciar un procés de normalització està en marxa: la voluntat política dels governants, que tenen un talant democràtic, permet establir una política ling. per protegir la llengua minoritzada i frenar el seu procés de desaparició difonent i consolidant la llengua estàndard i la normativa lingüística.